Els dies 11, 12 i 13 de març estava programat el 10è curs del Mestre Yasunari Kitaura a Toulouse.
El divendres 11 vam sortir de Barcelona al matí amb temps per poder fer una volta pel centre de la ciutat i després més tard anar cap a la primera classe del curs, que divendres s’impartia al Dojo ETAM.
Sabíem que el Mestre Kitaura no es trovava gaire be de salut durant aquesta setmana, ja que tampoc impartía classe al seu dojo de Madrid des de dilluns, i no teniem la seguretat de si ja estaría recuperat. Els dubtes van desaparèixer quan va entrar al tatami el seu fill Shu, qui abans que res va explicar que lamentablement el seu pare no es trovava prou be encara i que seria ell qui el representaría en aquest curs. Així doncs, podem dir que en aquesta ocasió hem assitit al 1r Curs del Mestre Shu Kitaura a Toulouse.
Shu Kitaura és 5è Dan d’Aikikai, i actualment viu a Alemania on ha realitzat diversos cursos a un dojo de Munich, del que també ha sigut el principal instructor.
Fins ara coneixiem a Shu d’haver practicat amb ell a altres cursos com Toulouse, Madrid o València, i admiravem el seu magnífic treball d’uke, que en mans del seu pare Kitaura Shihan es torna realment espectacular; es podría dir que la tècnica representada juntament pels dos es converteix en el perfecte Kimusubi.
Gràcies a aquest curs hem conegut a Shu com a Mestre, que segueix totalment la línea de treball del seu pare, sobretot en les explicacions referents a la línea de Ki, a la que dona molta importancia ja que és primordial per l’elaboració dels moviments tant de tori com de uke que han d’estar colocats en un kamae i un ma-ai correctes com a base per poder aconseguir la unificació de ki. Si oblidem aquest punt bàsic no es pot construir un moviment correcte i l’Aikido com a tal desapareix.
Shu demostra les tècniques amb energía i potència, i té un gran donimi dels desplaçaments, fet que especialment sorprèn quan es mou en suwari waza, forma de treball a la que va dedicar una bona part de la classes de divendres i dissabte matí.
Respecte a les tècniques, va remarcar molt les que son bàsiques com ikkyo, irimi nage o shiho nage; i també diverses pràctiques amb boken i jô, per demostrar després l’equivalència de moviments quan la tècnica es fa sense armes.
Al acabar el curs, Shu va agrair als assistents les mostres d’interés per la salut del seu pare, i també per la tragedia del Japó, que justament va passar el mateix dia que començava el curs.
Nosaltres agraïm als organitzadors la seva amabilitat i simpatía, el detall de convidar-nos a un sopar de canapés la nit del divendres, i el fet de possar a disposició de tothom al final de les classes aigua, cervessa, fruita i un petit pica- pica.